Ou de reig, bellesa efímera

Ou de reig, bolet dels cèsars (Amanita Caesarea)

Els emperadors romans eren grans aficionats a menjar bolets, i en especial a l'ou de reig, i d'aquí li ve el nom llatí que es pot traduïr al català com bolet dels cèsars. Tan aficionats eren que Agripina va decidir matar al seu marit Clàudio posant-li unes quantes amanites phalloides entremig dels ous de reig, i explica la llegenda que tal era la golafreria de Clàudio amb els retxos que tot i sospitar-ho, se'ls va menjar i va morir.



i també hi posarem un parell d'imatges...

La tora blava està considerada la planta més tòxica d'Europa. És així per la presència d'aconitina i pseudoaconitina, que tenen acció cardiotòxica i neurotòxica si se'n fa un mal ús. Aquests dos alcaloides, altament actius, persisteixen després de la dessecació de la planta. La toxicitat de l'acònit és tal que una dosi d'1 mg d'aconitina pot ser letal.
En cas que es produís una ingesta de tora blava, els primers símptomes apareixen al cap de pocs minuts. La primera manifestació és una sensació de cremor als llavis, la llengua i la boca. A continuació es presenta un quadre neurològic característic amb formigueig a les extremitats, cefalees, estat de confusió i trastorns visuals. Tot seguit es produeix una paràlisi progressiva també molt característica. L'acònit és una planta amb un intens neurotropisme i el seu efecte tòxic ocasiona paràlisi dels centres bulbars que es manifesta en quadres de dificultat respiratòria i arrítmies cardíaques (bradicàrdia, taquicàrdia supraventricular i trastorns de la conducció). En aquestes circumstàncies les convulsions són freqüents. La mort pot sobrevenir al cap d'una o dues hores de la ingesta com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria causada, de vegades, per un edema pulmonar. El pronòstic és molt greu.
A vegades, però, n'hi ha prou amb el contacte amb la pell per tal que es doni alguna irritació o prurit, ara bé, generalment es tracta de reaccions poc importants.

Imatge propietat de'n Joan Rodó